dilluns, de juliol 03, 2006

Gladiator



PROXIMUS: (...) Habilis es, Hispane, sed habilior esse poteres. Magnificus esse poteres.

MAXIMUS: Mihi interficiendum est. Ergo interficio. Hoc mihi satis est.

PROXIMUS: Satis in provinciis sed minime in Urbe. Novus imperator ludos circenses in memoria patris sui Marci Aurelii edidit. Hoc mihi delectationem affert quoniam Marcus Aurelius, prudens vir maximi consilii, ipse fuit qui ludos desivit. Nunc demum, quinque post annis ut in miseria vixissemus in pagis pulicosis, ad ultimum revertemus domum nostram, ad Amphitheatrum Flavium. Utinam amphitheatrum videres! Quinquaginta milia Romanorum, omnem motionem tui gladii spectantes, plagam tuam mortiferam petentes. Silentium antequam petitionem conicias, clamor qui sequitur amplificatur, amplificatur sicut...sicut procella, veluti tu ipse Deus Fragoris fuisses.


Gladiator

Pròximus: (...) Ets hàbil, hispà, però ho podries ser-ho molt més; podries ser-hi el més gran.

Màximus: Haig de matar i per això mate; amb això en tinc prou.

Pròximus: Prou a les províncies estant, però no a Roma. El jove emperador ha oferit espectacles de gladiadors en memòria de son pare Marc Aureli. Això m'agrada, perquè el propi Marc Aureli, un home prudent i de moltíssima saviesa, fou qui va acabar amb aquests espectacles. Ara, per fi, i després de viure cinc anys en la misèria en llogarrets plens de puces, tornarem finalment a la nostra llar, l'Amfiteatre Flavi. Tant de bo que pogueres vore'l! Cinquanta mil romans atents a cada moviment de la teua espasa, demanant-te una ferida mortal. El silenci abans que llances el colp i el clamor subsegüent, que creix i creix com..., com una tempesta, com si fores tu el déu del tro en persona. (Guió de Gladiator (2000), traduït al llatí per Gabriele Albarosa)



Gladiator

Próximo: (...) Eres habil, hispano, pero podrías serlo más; podrías ser el más grande.

Máximo: Tengo que matar, y por eso mato; con ello me basta.

Próximo: Te bastará en las provincias, pero no en Roma. El joven emperador ha ofrecido espectáculos de gladiadores en memoria de su padre Marco Aurelio, lo cual me llena de satisfacción porque fue el propio Marco Aurelio, un hombre prudente y de muchísima sabiduría, quien los prohibió. Ahora, por fin, y tras vivir cinco años en villorrios llenos de pulgas, regresaremos finalmente a nuestro hogar, el Anfiteatro Flavio. ¡Ojalá lo vieras! Cincuenta mil romanos atentos a cada movimiento de tu espada, pidiéndote una herida que cause la muerte. El silencio antes de que lances tu ataque y el clamor subsiguiente, que crece y crece como..., como una tempestad, como si fueras tú el dios del trueno en persona.


Etiquetes de comentaris: