dijous, d’agost 31, 2006

ὀϕϑαλμῷ ἐνέρεισαν...
(Blinding Polyphemus)


...ἀμϕὶ δ' ἑταῖροι
ἵσταντ': αὐτὰρ ϑάρσος ἐνέπνευσεν μέγα δαίμων.
οἱ μὲν μοχλὸν ἑλόντες ἐλάινον, ὀξὺν ἐπ' ἄκρωι,
ὀϕϑαλμῷ ἐνέρεισαν: ἐγὼ δ' ἐϕύπερϑεν ἐρεισϑεὶς
δίνεον


Encegament de Polifem

Els meus companys m'envoltaven, i una divinitat ens va inspirar una gran gosadia. Ells van agafar l'estaca de fusta d'olivera, agusada cap a l'extrem, i li la van clavar a l'ull; i jo la feia girar fent-hi força des de dalt... (Homer, Odissea IX, vv.380-4)



Cegamiento de Polifemo

Mis compañeros me rodeaban, y una divinidad nos inspiró una gran audacia. Ellos cogieron la estaca de madera de olivo, aguzada hacia el extremo, y se la clavaron en el ojo; y yo la hacía girar haciendo fuerza desde arriba... (Homero, Odisea IX, vv.380-4)

Etiquetes de comentaris:


dilluns, d’agost 28, 2006

Cruore de superno
(Birth of Venus)


Cras amet qui numquam amavit quique amavit cras amet.
Tunc cruore de superno spumeo pontus globo
Caeruleas inter catervas, inter et bipedes equos
Fecit undantem Dionem de maritis imbribus.
Cras amet qui numquam amavit quique amavit cras amet.


Naixement d'Afrodita
Que estime demà qui mai no ha estimat, i, qui ha estimat, que estime demà.
Aleshores la mar, en un amuntegament escumós de l'esperma celestial,
entre els blavosos esbarts i els bípedes cavalls
va engendrar Afrodita, que sorgí de les ones causades per la pluja fecundadora.
Que estime demà qui mai no ha estimat, i, qui ha estimat, que estime demà.
(Pervigilium Veneris)

Etiquetes de comentaris:


dijous, d’agost 24, 2006

Aeternam noctem
(Pompeii, 79 AD)


Iam dies alibi, illic nox omnibus noctibus nigrior densiorque; quam tamen faces multae variaque lumina solvebant.(...) Audires ululatus feminarum, infantum quiritatus, clamores virorum; alii parentes alii liberos alii coniuges vocibus requirebant, vocibus noscitabant; hi suum casum, illi suorum miserabantur; erant qui metu mortis mortem precarentur; multi ad deos manus tollere, plures nusquam iam deos ullos aeternamque illam et novissimam noctem mundo interpretabantur...


Una nit eterna

Ja s'havia fet de dia en altres llocs, però allí encara era de nit, una nit més negra i densa que qualsevol altra malgrat les nombroses torxes i llums de tot tipus que la travessaven. (...) Podies sentir-hi els xiscles de les dones, l'esvalot dels nens, la cridòria dels homes. Els uns buscaven a crits els seus pares; els altres, els seus fills; uns altres els seus cònjuges, i només es reconeixien per la veu. Aquests es planyien de la seua dissort; aquells, de la dels seus familiars. Hi havia qui implorava la mort per por d'ella. Molts suplicaven als déus aixecant-hi les mans, però la majoria considerava que ja no n'hi quedava cap i que al món l'envoltava una eterna i profunda nit... (Plini, Epistulae VI, 16, 17; i 20, 14-15)





Una noche eterna

Ya clareaba en otros lugares, pero allí todavía había una oscuridad más negra y espesa que en cualquier noche, no obstante las muchas teas y luces de todo tipo que la recorrían (...) Podían oírse los chillidos de las mujeres, los gritos de los niños, el vocerío de los hombres; a grandes voces buscaban unos a sus parientes, otros a sus hijos, otros a sus cónyuges, y por su voz los reconocían. Éstos se lamentaban de su desgracia, aquéllos de la de sus familiares. Había quienes imploraban la muerte por el mismo temor a ella; muchos tendían suplicantes sus manos hacia los dioses, pero la mayoría consideraba que ya no quedaba ninguno y que una eterna y profunda noche envolvía al mundo..." (Plinio el Joven, Epistulae VI, 16, 17; i 20, 14-15)

Etiquetes de comentaris:


diumenge, d’agost 20, 2006

Exitus diui Augusti
(Augustus' death)


Omnibus deinde dimissis, dum advenientes ab urbe de Drusi filia aegra interrogat, repente in osculis Liviae et in hac voce defecit: Livia, nostri coniugii memor vive, ac vale! sortitus exitum facilem et qualem semper optaverat. Nam fere quotiens audisset cito ac nullo cruciatu defunctum quempiam, sibi et suis euthanasian similem (hoc enim et verbo uti solebat) precabatur (...) Obiit in cubiculo eodem, quo pater Octavius, duobus Sextis, Pompeio et Appuleio, cons. XIIII. Kal. Septemb. hora diei nona, septuagesimo et sexto aetatis anno, diebus V et XXX minus.


Després d'haver acomiadat tots els seus amics, mentre està preguntant per la malaltia de la filla de Drus a uns que acaben d'arribar de Roma, va morir de sobte entre els braços de Lívia i dient-li: "Lívia, viu sense oblidar el nostre amor, i adéu".Va tenir un traspàs fàcil i com el que sempre havia volgut; puix, gairebé cada vegada que havia oït que algú havia mort de manera ràpida i sense patir, pregava per a ell i els seus una 'bona mort' (o 'eutanàsia', que era el mot grec que solia usar-hi) similar...

Va morir a la mateixa cambra que son pare Octavi, l'any del consolat dels dos Sextis, Pompeu i Apuleu [14 d.C.], catorze dies abans de les calendes de setembre [19 d'agost], a la novena hora del dia [pels voltants de les tres de la vesprada], quan li faltaven trenta-cinc dies per a complir els setanta-sis anys. (Suetoni, Divus Augustus 99-100)




Tras despachar a todos sus amigos y mientras pregunta a unos recién llegados de Roma por la hija de Druso, que estaba enferma, falleció repentinamente entre los brazos de Livia diciéndole:"Livia, vive sin olvidar nuestro amor, y adiós." Tuvo un deceso fácil y tal como siempre lo había deseado, pues, casi cada vez que había oído que alguien había fallecido de manera rápida y sin sufrir, pedía para él mismo y los suyos una buena muerte (o 'eutanasia', que era la palabra griega que solía usar) similar...

Murió en la misma habitación que su padre Octavio, en el consulado de los dos Sextios, Pompeyo y Apuleyo [14 d.C.], el décimocuarto dia antes de las calendas de septiembre [19 de agosto] y en la novena hora del día [sobre las tres y pico de la tarde], treinta y cinco días antes de cumplir los setenta y seis años. (Suetonio, Divus Augustus 99-100)

Etiquetes de comentaris:


dijous, d’agost 17, 2006

Κλέις ἀγαπάτα
(My beloved Cleïs)


ἔστι μοι κάλα πάις χρυσίοισιν ἀνϑέμοισιν
ἐμϕέρην ἔχοισα μόρϕαν Κλέις ἀγαπάτα...


Tinc una bonica xiqueta ―la meua estimada Cleide― d'una bellesa semblant a les daurades flors... (Safo 132 L-P)




Tengo una linda niña
con la hermosura
de las flores de oro,
Cleide, mi encanto.
(trad. de Juan Ferraté)




Etiquetes de comentaris:


dilluns, d’agost 14, 2006

Priameia uirgo
(Cassandra's fate)


Heu nihil inuitis fas quemquam fidere diuis!
ecce trahebatur passis Priameia uirgo
crinibus a templo Cassandra adytisque Mineruae
ad caelum tendens ardentia lumina frustra...


Ai! Tenint-hi els déus d'esquena, a ningú li és lícit estar segur de res, puix vet ací que Cassandra, la cèlibe filla de Príam, és arrossegada amb els cabells solts des del santuari del temple de Minerva mentre gira debades cap al cel els seus ulls envermellits... (Virgili, Eneida II, vv.402-5)




¡Ay! A nadie le es lícito confiar en nada si tiene a los dioses en contra, pues he aquí que Casandra, la célibe hija de Príamo, es arrastrada con los cabellos sueltos del propio santuario del templo de Minerva mientras en vano gira hacia el cielo sus enrojecidos ojos... (Virgilio, Eneida II, vv.402-5)

Etiquetes de comentaris:


dijous, d’agost 10, 2006

Gratias maximas
(Gratitude?)


...gratias tibi maximas Catullus
agit pessimus omnium poeta,
tanto pessimus omnium poeta,
quanto tu optimus omnium patronus.


Agraïment?

Les majors gràcies et dóna el pitjor de tots els poetes, Catul; talment el pitjor de tots els poetes com tu el millor de tots els patrons. (Catul, Poemes 49)




¿Agradecimiento?

Las más encarecidas gracias te da Catulo, el peor de todos los poetas: tanto el peor de todos los poetas cuanto el mejor de todos los patronos. (Catulo, Poemas 49)

Etiquetes de comentaris:


dilluns, d’agost 07, 2006

Puerum Amorem
(The childish Cupid)


Quicumque ille fuit, puerum qui pinxit Amorem,
nonne putas miras hunc habuisse manus?
is primum vidit sine sensu vivere amantis,
et levibus curis magna perire bona.
idem non frustra ventosas addidit alas...


Representació d'Amor

Qui siga que va ser el qui va pintar l'Amor com un xiquet,
no penses que va tenir-hi una traça admirable?
Ell va ser el primer en vore que els amants viuen fora de la realitat
i que per un insignificant neguit es malmet un benestar més gran;
i ell mateix, no debades, li va afegir unes ales tan ràpides com el vent...
(Properci, Elegies II, 12, vv.1-5)





Representación de Amor

Quienquiera que fue aquel que pintó al Amor niño,
¿no crees que tuvo manos admirables? Fue el primero
que vió que los amantes viven sin sentido común,
y que por mezquinos cuidados perecen grandes bienes.
Y él mismo le añadió, y no en vano, alas ligeras...
(Trad. de L.A. de Cuenca y A. Alvar)

Etiquetes de comentaris:


dijous, d’agost 03, 2006

Lusus letalis
(A deadly sport)


Homo, sacra res homini, iam per lusum ac iocum occiditur...

Diversió mortal
A l'home, cosa sagrada per a l'home, ja se'l mata per esplai i diversió (Sèneca, Lletres a Lucili 95,33)



Diversión mortal

Al hombre, cosa sagrada para el hombre, se le mata ya por pasatiempo y diversión...(Séneca, Cartas morales a Lucilio 95,33)

Etiquetes de comentaris: