diumenge, d’agost 20, 2006

Exitus diui Augusti
(Augustus' death)


Omnibus deinde dimissis, dum advenientes ab urbe de Drusi filia aegra interrogat, repente in osculis Liviae et in hac voce defecit: Livia, nostri coniugii memor vive, ac vale! sortitus exitum facilem et qualem semper optaverat. Nam fere quotiens audisset cito ac nullo cruciatu defunctum quempiam, sibi et suis euthanasian similem (hoc enim et verbo uti solebat) precabatur (...) Obiit in cubiculo eodem, quo pater Octavius, duobus Sextis, Pompeio et Appuleio, cons. XIIII. Kal. Septemb. hora diei nona, septuagesimo et sexto aetatis anno, diebus V et XXX minus.


Després d'haver acomiadat tots els seus amics, mentre està preguntant per la malaltia de la filla de Drus a uns que acaben d'arribar de Roma, va morir de sobte entre els braços de Lívia i dient-li: "Lívia, viu sense oblidar el nostre amor, i adéu".Va tenir un traspàs fàcil i com el que sempre havia volgut; puix, gairebé cada vegada que havia oït que algú havia mort de manera ràpida i sense patir, pregava per a ell i els seus una 'bona mort' (o 'eutanàsia', que era el mot grec que solia usar-hi) similar...

Va morir a la mateixa cambra que son pare Octavi, l'any del consolat dels dos Sextis, Pompeu i Apuleu [14 d.C.], catorze dies abans de les calendes de setembre [19 d'agost], a la novena hora del dia [pels voltants de les tres de la vesprada], quan li faltaven trenta-cinc dies per a complir els setanta-sis anys. (Suetoni, Divus Augustus 99-100)




Tras despachar a todos sus amigos y mientras pregunta a unos recién llegados de Roma por la hija de Druso, que estaba enferma, falleció repentinamente entre los brazos de Livia diciéndole:"Livia, vive sin olvidar nuestro amor, y adiós." Tuvo un deceso fácil y tal como siempre lo había deseado, pues, casi cada vez que había oído que alguien había fallecido de manera rápida y sin sufrir, pedía para él mismo y los suyos una buena muerte (o 'eutanasia', que era la palabra griega que solía usar) similar...

Murió en la misma habitación que su padre Octavio, en el consulado de los dos Sextios, Pompeyo y Apuleyo [14 d.C.], el décimocuarto dia antes de las calendas de septiembre [19 de agosto] y en la novena hora del día [sobre las tres y pico de la tarde], treinta y cinco días antes de cumplir los setenta y seis años. (Suetonio, Divus Augustus 99-100)

Etiquetes de comentaris: