Priameia uirgo (Cassandra's fate)

Heu nihil inuitis fas quemquam fidere diuis!
ecce trahebatur passis Priameia uirgo
crinibus a templo Cassandra adytisque Mineruae
ad caelum tendens ardentia lumina frustra...

Ai! Tenint-hi els déus d'esquena, a ningú li és lícit estar segur de res, puix vet ací que Cassandra, la cèlibe filla de Príam, és arrossegada amb els cabells solts des del santuari del temple de Minerva mentre gira debades cap al cel els seus ulls envermellits... (Virgili, Eneida II, vv.402-5)




¡Ay! A nadie le es lícito confiar en nada si tiene a los dioses en contra, pues he aquí que Casandra, la célibe hija de Príamo, es arrastrada con los cabellos sueltos del propio santuario del templo de Minerva mientras en vano gira hacia el cielo sus enrojecidos ojos... (Virgilio, Eneida II, vv.402-5)