dijous, de setembre 21, 2006

Tenet nunc Parthenope
(Vergil's death)

Anno aetatis quinquagesimo secundo inpositurus "Aeneidi" summam manum statuit in Graeciam et in Asiam secedere triennioque continuo nihil amplius quam emendare, ut reliqua vita tantum philosophiae vacaret. Sed cum ingressus iter Athenis occurrisset Augusto ab Oriente Romam revertenti destinaretque non absistere atque etiam una redire, dum Megara vicinum oppidum ferventissimo sole cognoscit, languorem nactus est eumque non intermissa navigatione auxit ita ut gravior aliquanto Brundisium appelleret, ubi diebus paucis obiit XI Kal. Octobr. Cn. Sentio Q. Lucretio conss. Ossa eius Neapolim translata sunt tumuloque condita qui est via Puteolana intra lapidem secundum, in quo distichon fecit tale:

"Mantua me genuit, Calabri rapuere, tenet nunc
Parthenope; cecini pascua rura duces."

Mort de Virgili

Als cinquanta-dos anys d'edat Virgili, per tal de fer-li els darrers retocs a l'Eneida, va decidir viatjar a Grècia i Àsia (...). Però de camí a Atenes va trobar-s'hi a August que tornava a Roma de l'Orient i va decidir no deixar-lo i fins i tot tornar amb ell, i, mentre visitava la propera ciutat de Megara sota un sol abrusador, va patir una insolació i la va empitjorar per no haver interromput la navegació, de manera que va recalar bastant més greu a Brundisi, on va morir als pocs dies, l'onzé abans de les calendes d'octubre [21 de setembre], durant el consolat de Gn.Senci i Q.Lucreci [19 a.C.]. Les seues restes les van portar a Nàpols i les van dipositar en un túmul del camí de Putèols abans del segon mil·liari, i per al que va composar el següent dístic: "Màntua em va engendrar, Calàbria em va retenir, i ara, a mi, que vaig celebrar pastures, camps i cabdills, em té Partenope" (Suetoni, Vida de Virgili)



Muerte de Virgilio

A los cincuenta y dos años de edad Virgilio, con el fin de dar los últimos retoques a la Eneida, decidió viajar a Grecia y Asia (...). Pero de camino a Atenas se encontró a Augusto que volvía a Roma de Oriente y decidió no dejarlo e incluso volver con él, y, mientras visitaba la vecina ciudad de Megara bajo un sol asfixiante, sufrió una insolación y la empeoró por no haber interrumpido la navegación, de manera que recaló bastante más grave en Brundisio, donde murió a los pocos días, el undécimo antes de las calendas de octubre [21 de septiembre], durante el consulado de Gn.Sencio y Q.Lucrecio [19 a.C.]. Sus restos fueron llevados a Nápoles y depositados en un túmulo del camino de Putéolos antes de llegar al segundo miliario, y para el que compuso el siguiente dístico: "Mantua me engendró, Calabria me retuvo, y ahora, a mí, que celebré pastizales, campos y caudillos, me tiene Partenope"(Suetonio, Vida de Virgilio)

Etiquetes de comentaris: , ,