Satyri celatus imagine (In the form of a satyr)

addidit, ut satyri celatus imagine pulchram
Iuppiter inplerit gemino Nycteida fetu
Va afegir-hi Aracne com va prenyar Júpiter de bessona prole a la bonica filla de Nicteu amagat sota l'aparença de sàtir. (Ovidi, Metamorfosis VI, 110-111)


Añadió Aracne cómo Júpiter, oculto bajo la apariencia de sátiro, embarazó de gemela prole a la hermosa hija de Nicteo. (Ovidio, Metamorfosis VI, 110-111)

ἔθηκε παῖδ' ἑόν (He laid the child )

ὣς εἰπὼν ἀλόχοιο φίλης ἐν χερσὶν ἔθηκε
παῖδ' ἑόν: ἣ δ' ἄρα μιν κηώδεϊ δέξατο κόλπῳ
δακρυόεν γελάσασα...
Després d'haver parlat així, va deixar el fill als braços de la seva esposa. Ella el va rebre a la sina flairosa, somrient entre llàgrimes. (Homer, Ilíada VI, 482-484)


[Traducció de Joan Alberic]

Hos cippos appellabant (These were called 'cippi')

...truncis arborum aut admodum firmis ramis abscisis atque horum delibratis
ac praeacutis cacuminibus perpetuae fossae quinos pedes altae ducebantur. Huc
illi stipites demissi et ab infimo revincti, ne revelli possent, ab ramis eminebant.
Quini erant ordines coniuncti inter se atque implicati; quo qui intraverant, se
ipsi acutissimis vallis induebant. Hos cippos appellabant.

Havent-hi tallat troncs d'arbres o branques força grosses i havent-ne escorçat i agusat bé les puntes, s'hi traçaven uns fossats ininterromputs de cinc peus de fondària. Ací sobresortien de les rames aquelles soques, clavades i subjectes des de la part de baix per tal que no pogueren ser arrencades. N'hi havia cinc fileres, unides i enllaçades entre si, i, els qui hi entraven, es clavaven ells mateixos en aquestes afiladíssimes estacades: 'cippi', les anomenaven els soldats. (Cèsar, Guerra de les Gàl·lies VII, 73)

Vrbs oritur (The Birth Of An Empire)

Vrbs oritur (quis tunc hoc ulli credere posset?)
victorem terris impositura pedem.
Cuncta regas et sis magno sub Caesare semper,
saepe etiam plures nominis huius habe

Estava naixent-hi una ciutat que --qui hauria pogut creure-s'ho aleshores?-- anava a aixafar victoriosa tota la terra. Tu, Roma, regeix tot l'univers sempre sota el gran Cèsar August i que també hi tingues sovint a moltíssims d'aquest nom. (Ovidi, Fasts IV, 857-860)


Estaba naciendo una ciudad que --¿quién habría podido creérselo entonces?-- iba a poner su pie victorioso en todo el orbe. Tú, Roma, rige todo el universo siempre bajo el gran César Augusto, y que también tengas a menudo a muchísimos de este nombre. (Ovidio, Fastos IV, 857-860)

Ἀθηναίην ἐρυσίπτολιν (Athena, guardian of the city)

Παλλάδ' Ἀθηναίην ἐρυσίπτολιν ἄρχομ' ἀείδειν,
δεινήν, ᾗ σὺν Ἄρηι μέλει πολεμήια ἔργα
περθόμεναί τε πόληες ἀϋτή τε πτόλεμοί τε
A Pal·las Atenea, la protectora de ciutats, comence a cantar, terrible deessa a la que, igual que a Ares, l'atrauen les empreses guerreres, el saqueig de les ciutats, la cridòria i les batalles (Himnes homèrics XI, 1-4)


Comienzo por cantar a Palas Atenea, protectora de ciudadelas, diosa terrible a la que, con Ares, importan las bélicas acciones, las ciudadelas saqueadas, el griterío y las batallas. (Himnos homéricos XI, 1-4)

[Traducción de A. Bernabé]

Oὐ μάλ' ἐπήτιδες (Not gentle foes)

οὐ γὰρ Ἀμαζονίδες μάλ' ἐπήτιδες...
ἀλλ' ὕβρις στονόεσσα καὶ Ἄρεος ἔργα μεμήλει:

Puix no són les amazones gaire afables..., sinó que és la funesta supèrbia i les empreses d'Ares allò que els atrau.(Apol·loni, Les Argonàutiques II, vv.987-9)


Porque no son las Amazonas muy afables...sino que la lamentable soberbia y las obras de Ares las ocupan. (Apolonio Rodio, El viaje de los argonautas II, vv.987-9)

[Traducción de Carlos García Gual]

Deus est ingens (Mars Ultor)

Ultor ad ipse suos caelo descendit honores
templaque in Augusto conspicienda foro.
et deus est ingens et opus...
El propi Venjador va davallar del cel per a veure-hi els honors que se li retien i el seu temple al fòrum d'August: no només és gran el déu, sinó també el seu monument... (Ovidi, Fasts V, 551-553)


El propio Vengador había descendido del cielo a recibir sus honores y el templo que se divisa en el foro de Augusto. El dios es grande y su monumento también... (Ovidio, Fastos V, 551-553)


[Traducción de B. Segura]

Iuppiter Hammon (The Libyan Hammen )

...stat sortiger illic
Iuppiter, ut memorant, sed non aut fulmina uibrans
aut similis nostro, sed tortis cornibus Hammon.
...Existeix allà un Júpiter portador d'oracles al que anomenen Ammó, però que no llança llamps o s'assembla al nostre, sinó que n'és un de banyes cargolades. (Lucà, Farsàlia IX, 512-514)


Yérguese allí un Júpiter --según lo llaman-- que dicta oráculos, pero que no blande rayos ni se asemeja al nuestro, sino uno de cuernos retorcidos: Amón. (Lucano, Farsalia IX, 512-514)

[Traducción de A.Holgado]

Tέχνη Πραξιτέλους (A work of Praxiteles)

χρόνῳ δὲ ὕστερον καὶ ἄλλα ἀνέθεσαν ἐς τὸ Ἡραῖον: Ἑρμῆν
λίθου, Διόνυσον δὲ φέρει νήπιον, τέχνη δέ ἐστι Πραξιτέλους

I un temps després també n'hi van eregir d'altres, a l'Herèon: com un Hermes que porta al braç un Dionís nen, i és obra de Praxíteles... (Pausànias, Descripció de Grècia V, 17, 3)



Algún tiempo después ofrendaron otras estatuas: un Hermes de piedra, que lleva a Dioniso niño y es obra de Praxíteles. (Pausanias, Descripción de Grecia V, 17, 3)

[Traducción de Mª Cruz Herrero]

Lumen terebramus (That monster eye...)

(...) nos magna precati
numina sortitique uices una undique circum
fundimur, et telo lumen terebramus acuto
ingens quod torua solum sub fronte latebat
Després d'invocar les grans divinitats i fer-nos a sorts el paper de cadascú, l'envoltem tots alhora per totes bandes i amb un pal punxegut li foradem l'ull enorme, únic, que s'amagava sota el seu front salvatge. (Virgili, L'Eneida III, 633-636)

[Traducció de Joan Bellès]