Dianae Ephesiae templum (The temple of Ephesian Diana )

Inventus est enim qui Dianae Ephesiae templum incendere vellet,
ut opere pulcherrimo consumpto nomen eius per totum terrarum
orbem dissiceretur... ac bene consuluerant Ephesii decreto memoriam
taeterrimi hominis abolendo, nisi Theopompi magnae facundiae
ingenium historiis eum suis conprehendisset.
Hom va descobrir u que volia calar foc al temple de Diana d'Efes per a escampar així el seu nom per tot arreu amb la destrucció d'aquest formosíssim edifici...I bé van procedir els efesis en esborrar el record d'aquest home tan infame per mitjà d'un decret, si no hagués estat que la gran verbositat de Teopomp va fer que el divulgués en les seves històries. (Valeri Màxim, Dels fets i dites memorables VIII, 14.ext.5)

[Mentre gairebé Grècia sencera està cremant... / While almost the whole Greece is now burning...]


Se descubrió a uno que pretendía incendiar el templo de Diana de Efeso para así dar a conocer su nombre por todo el mundo con la destrucción de este bellísimo edificio...Y muy bien procedieron los efesios al abolir por decreto el recuerdo de tan infame individuo, si no hubiera sido porque la gran verborrea de Teopompo le hizo divulgarlo en sus historias. (Valerio Máximo, Dichos y hechos memorables VIII, 14.ext.5)

Inmortalia ne speres (No 'scaping death)

Inmortalia ne speres, monet annus et almum
quae rapit hora diem.
(...)
Quis scit an adiciant hodiernae crastina summae
tempora di superi?
Cuncta manus auidas fugient heredis, amico
quae dederis animo.

L'estació en què estem i l'hora que ens priva del benigne dia t'aconsellen que no confies en la perdurabilitat (...) Qui sap si els déus del cel afegiran el dia de demà al d'avui! Només tot allò que hauràs lliurat al teu gust esquivarà les cobejoses mans d'un hereu. (Horaci, Odes IV, 7)


Que no confíes en la inmortalidad nos advierten la estación en la que nos hallamos y la hora que nos arrebata al benigno día (...) ¡Quién sabe si los dioses del cielo añadirán el día de mañana al de hoy! Sólo todo aquello que hayas regalado a tu gusto escapará a las ávidas manos de un heredero. (Horacio, Odas IV, 7)

Illic, nox (Still in darkness)

Interim e Vesuvio monte pluribus locis latissimae flammae altaque
incendia relucebant...Iam dies alibi, illic nox omnibus noctibus nigrior
densiorque; quam tamen faces multae variaque lumina solvebant.

Mentrestant, en molts més llocs del Vesubi resplendien altíssimes flames i densos incendis...Ja s'havia fet de dia en altres llocs, però allí encara era de nit, una nit més negra i densa que qualsevol altra malgrat les nombroses torxes i llums de tot tipus que la travessaven. (Plini, Lletres VI, 16,13-17)

[a.d.IX Kal.Sept -- 24 d'agost del 79 d.C.]

Κλεοβούλωι δ΄ἐπιμαίνομαι

Κλεοβούλου μὲν ἔγωγ΄ἐρέω,
Κλεοβούλωι δ΄ἐπιμαίνομαι,
Κλεόβουλον δὲ διοσκέω.

Quant a mi, jo vaig buscant-hi Cleobul,
a Cleobul desitge amb bogeria,
i només a Cleobul perseguisc.
(Anacreont, 14P)


Me enamoré de Cleobulo
y por Cleobulo ando loco
y sólo veo a Cleobulo.
(Anacreonte, 14P)


[Traducción de Juan Ferraté]

Magnam mentulam (This my vasty yard)

nimirum sapiunt videntque magnam
matronae quoque mentulam libenter.
És clar que ja s'ho saben massa bé, les matrones, i també que veuen de bon grat una bona verga. (Priapeus, 8)


Sin duda las matronas se regodean contemplando a gusto una buena polla. (Priapeos, 8)

[Traducción de Enrique Montero]

ἀγνα Σάπφοι (Chaste Sappho)

ἰόπλοκ' ἀγνα μελλιχόμειδε Σάπφοι
Virtuosa Safo, de trenes de violeta i somriure de mel...! (Alceu, 384 L-P)


¡Pura Safo,
de coronas violeta,
de sonrisa de miel!
(Alceo, 384 L-P)

[Traducción de Juan Ferraté]

Πυϑιάδος δ'ἐν δρόμωι (At the Pythian games)

Πυϑιάδος δ'ἐν δρόμωι κά-
ρυξ ἀνέειπέ νιν ἀγγέλ-
λων Ἱέρωνος ὑπὲρ καλλινίκου
ἅρμασι.
I a l'estadi pític ha fet públic el seu nom l'herald en anunciar-hi la gloriosa victòria de Hieró en la cursa de carros. (Píndar, Pítiques, I, 60-63)


...pues ya, en la pista
de Pito, lo han oído, proclamado
por el heraldo que de Hierón decía
la victoria en los carros...
(Píndaro, Pítica primera)

[Traducción de Juan Ferraté]

Tot aquarum (So many waters)

Tot aquarum tam multis necessariis molibus pyramidas
videlicet otiosas compares aut cetera inertia sed fama
celebrata opera Graecorum.

Així, doncs, com podries posar al mateix nivell que tots aquestos immensos aqüeductes, tan nombrosos i necessaris, les inútils piràmides o totes les altres obres dels grecs, sense cap profit però famoses? (J.Frontí, De aquae ductu urbis Romae I,16)


Pues ¿cómo podrías equiparar con todos estos inmensos acueductos, tan numerosos y necesarios, las inútiles pirámides o las demás obras de los griegos, vanas pero famosas? (Julio Frontino, De aquae ductu urbis Romae I,16)

Clupeus aureus (A golden shield)

Quo pro merito meo...clupeus aureus in curia Iulia positus, quem mihi
senatum populumque Romanum dare virtutis clementiaeque et iustitiae
et pietatis caussa testatum est per eius clupei inscriptionem.
Per aquests mèrits meus...em fou posat un escut d'or a la Cúria Júlia, el qual, per la seva inscripció, fa palès que me'l van atorgar el senat i el poble romà no tan sols pel meu autodomini i clemència sinó també per el meu sentit de la justícia i per la meva probitat. (Res Gestae diui Augusti, 34)


Por estos méritos míos...me fue puesto un escudo de oro en la Curia Julia, el cual, por su inscripción, testimonia que me lo otorgaron el senado y el pueblo romano no tan sólo por mi autodominio y clemencia sino también por mi sentido de la justicia y por mi probidad. (Res Gestae diui Augusti, 34)